LES VARIACIONS DEL POLS

«La mirada acostumada és com un animal salvatge amansit», observa Carles Morell en aquestes pàgines capricioses i vagarívoles, sempre brillants, en què s'imposa una veu que malda per desacostumar-se del món a la vegada que es lliura a l'escriptura com a acte vital. Una veu amb una forta voluntat de paraula i d'estil, controlada i incontrolable, estàtica i desbordant, afectuosa i destructora, treballada i primària, que estableix un diàleg horitzontal amb els «pares» literarisPla i Montaigne, Foix i Vinyoli, Flaubert i Mann, Yeats i Eli...[Llegir més]